1-Fes un esquema sintètic d'aquest article.El Modernisme es basa en la modernització de Catalunya, europeïtzar la cultura catalana/cosmolita. El que es proposen és superar la Renaixença.Maragall és el pont entre Europa i Catalunya: Goethe Wagner i NietzscheRebuig de la societat industrial (esclavatitza l'home)Dues possibilitats: l'evasió art com a refugi) i l'acció de criticar a la societat directamentRosiñol: activista de festes modernistesModern/romenticisme: imaginació, creativitat, passió, rebel·lió.
2-Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.Joan Maragall i Gorina va neixer a Barcelona el 10 d'octobre del 1860 i va morir seva ciutata natal, Barcelona, el 20 de septembre de 1911.Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare, era un fabricant tèxtil. I ell estudià dret encara que el seu pare volia que cuidés de la fàbrica, però això no l'impedí ser un gran poeta i periodista.
Joan Maragall és considerat el primer poeta modern. La major part de la poesia modernista és imitadora de models, és un autor que s'emmarca dins del moviment del Modernisme (moviment sociocultural que manifesta el sentiment de crisi del tombant de segle arrenca a la dècada dels 80 amb actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola de la Restauració)A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de modernitat. Això es manifesta en les seves col·laboracions a les revistes capdavanteres del Modernisme - l'Avenç, Catalonia i Luz -, així com al "Diario de Barcelona" i "La veu de Catalunya".
També participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organitza a Sitges i a diverses prestigioses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès del que va arribar a ser president.L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La sardana" guanyant l'Englantina. A "Poesies", que publica l'any següent, s'hi nota el seu vessant decadentista, que també es veu reflexat als poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que més tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de Nietzche.El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Glosa, essent proclamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyar la Flor Natural.
3-Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?Aquest filòsof es un referent per als intel·lectuals modernistes per que identifiquen la teoría del superhome de Nietzsche amb la suposada superioritat davant la societat de l'artista modernista, en el sentit que l'artista era un revolucionari.
4-Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?Perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen, com a resposta més usual, el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.
5-Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escritor col·leccionista, periodista i dramaturg catalá. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya.
Malgrat la seva condició d’hereu de l’empresa familiar, Rusiñol, a l’edat de vint-i-vuit anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla de pocs mesos, Maria, va decidir emprendre la vida d’artista per tal de dedicar-se professionalment a allò que fins aleshores havia estat la seva màxima afició: la pintura.
Va marxar a Paris i allà començà a estudiar, poc després va publicar el seu primer llibre Desde el Molino (1894).
6-Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.Santiago Rusiñol no va convertir, tanmateix, el seu temple sitgetà en una torre de vori, sinó que hi hi va oficiar, en nom de l’art i de la bellesa, per a un públic cada vegada més extens. A través de les conegudes festes modernistes, destinades, cadascuna d’elles, a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics –la primera, el 1892, es va dedicar a la pintura, la segona, el 1893, al teatre i a la música simbolistes, la tercera, a la literatura, la quarta, el 1897, al teatre líric català i la cinquena, el 1899, novament al teatre.
