dijous, 4 de desembre del 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges

Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.

Un àngel és un ésser eteri present en moltes religions, els deures de les quals són assistir i servir a Déu. Actuen típicament com missatgers, segons es creu en les tres principals religions monoteístas.



En la religió, folklore, i mitologia dimoni (o el daemon, el dæmon, o encara el daimon) és l'estat supernatural que s'ha descrit generalment com esperit malévolo. Es representa a un dimoni amb freqüència com força que pugui ser conjurada o ser controlada. El "bon" dimoni en ús recent és en gran parteix un dispositiu literari (i.g., dimoni de Maxwell), encara que les referències als bons dimonis es poden trobar en Hesiodo i Shakespeare. En el llenguatge comú, per a "demonizar" una persona se li diu que és el mal, o és la font de mal.




Adán i Eva , segons les creences jueva, cristiana i musulmana els primers éssers humans (home i dona) que van poblar la Terra. Van Ser fets pel déu únic Yahweh Elohim (Al·là en l'islamisme) en el sisè dia de la creació. Segons la Bíblia i l'Alcorà, Adán va ser creat primer, i Déu, al veure'l solament, va decidir que necessitava una companya que va ser creada partint d'una costella de l'home. Els primers fills de la parella van ser Caín, Abel, i posteriorment Set, a més d'altres fills i filles als quals no se'ls adjudica nom algun.



Caím i Abel, els fills d'Adán, eren molt distints en caràcter. Abel posseïa un esperit de lleialtat cap a Déu; veia justícia i misericòrdia en el tracte del Creador cap a la raça caiguda, i acceptava agraït l'esperança de la redempció. Però Caín abrigava sentiments de rebel·lió i murmurava contra Déu, a causa de la maledicció pronunciada sobre la terra i sobre la raça humana pel pecat d'Adán. Va permetre que la seva ment es canalitzés en la mateixa adreça que els pensaments que van fer caure a Satanàs, qui havia encoratjat el desig d'enaltir-se i lloc en dubte la justícia i autoritat divines.


dijous, 27 de novembre del 2008

Joan Oliver, La Familia.



És el centre de cultiu on s'inculquen generació després de generació les pautes i normes d'una societat.
La familia normalment consta de 4 o més membres:
La mare, el pare el fill o fills si s'en té més d'un.
Crec que hi ha d'haber una relació de respecte, obediència i bona comunicació, en els bons i en el mals moments de la vida de cadascún dels membres.

Les dates més propícies per dialogar, són el menjar o el sopar, que és gairebé cuan es juntes tots el membres de la familia.
Jo, per exemple, parlo més amb la meva pare que amb el meu pare, perquè crec que si tinccap problema m'entendrá millor.

Crec que els fills són importants en una familia, perqué pot reforçar mes la parella en si.
El nombre ideal de fills en una familia pero la meva opinió, és de un o dos fills.
La seva educació ha de ser lo mes semblant possible, en el cas de tenir més d'un fill, si només s'en té un crec que se lo ha de donar la millo educacio possible dintre i fora de casa.
Tampoc hi ha d'aber-hi distincions si és un nen o una nena, ni responsabilitats diferents.

Es pot parlar de les noves famílies, les parelles de fet, els pares i generalment mares solteres,les parelles d'homosexuals amb o sense fills, que no em sembla gens malament que volguin formar la seva familia. O les monoparentals, si una dona vol ser mare i té parella, está en tot el seu dret de ser-ho.

Casar-se crec que no es gaire important, ami m'agradiaria fer-ho, pero crec que lo més important és viure amb la teva parella, que al cap i a la fi el casament només és un document i res més.
Estic contenta amb la meva familia, ningú tria la familia que li toca, llavors si que canviaria algunes coses però a la meva familia no la canvaria pero cap altre.
Tampoc tinc prohibides cap cosa, el que si hi han es unes normes minimes posades per mi mateixa, per respecte als meus pares.
En un futur em veig posiblement casada, si hi diners hi ha casament, però si vivint amb la meva parella, i cuan hi hagi una mica d'estabilitat llavors entrará en ment el tenir fills, obligacions, etc.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Capítol Final. La devallada

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Es sentia molt sola, però a la vegada té molta rabia, accepta la seva solitud.
S'adona que prefereix la seva soledat amb aixó que li ha pasat, li fes reaccionar davant la situació en que es trovaba.
Amb totes les coses que li havien passat ja va ser el cúmul de tot. Li dóna igual tot i tothom, está cansada de preocupar-se en el demés i callar sempre.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

Hi ha de fixar-se en la Mila en aquella época, perque no estava ben vist una dona que es quedes soltera, té un final emotiu , perqué la Mila consegueix el que es proposa i viu la seva vida lliure.

Capítol 17 Aquella nit

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."

El seu marit no li fa mai cas, i al dir-li això el noi, li fa veure que no está tot perdut.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer l'Ànima vol comprar-la amb diners però la Mila es nega i fuig de l'Ànima i surt correns, llavor la Mila cau i queda inconscient, i l'Ànima la viola en aquell moment.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Es suposa que li roba al pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

Per respecte a la seva que va morir.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

Recorda el que li va dir el pastor sobre que hi havia altres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...

dilluns, 17 de novembre del 2008

Capítol 11 i 12

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?

Per a Joan Maragall la poesía s'inspira observant la natura, i relaciona la poesia amb un procés de creació epontani.
Si relacionem la natura amb la poesia, entenem les paraules del pastor.
D'on treia aquelles narracions li preguntàla Mila, ell li va contestar que sempre que observaba la natura sentia una sensació, i es posaba a pensar...
Igual que Joan Maragall, la natura, li inspira poesia.

dijous, 13 de novembre del 2008

Víctor Català en vídeo

1-Data i lloc del naixement?
11 de setembre de 1869 a l’escala.

2- A més d’escriure quines altres aficions té?
Pintar, dibuixar i esculpir.

3- En què s’inspira?
S'inspira en les persones i els paisatges de l'Alt Empordà i L'Escala.

4- Per què tria el pseudònim de Víctor Català?
Perque a aquella época no estava ben vist que les dones fosin escriptores, i per això es va agafar un psudònim.

5- En quin any es publica Dramas Rurals?
Al 1902.

6- Característiques de la obra.
Tragedies i personatges conflictius.

7- Any en què es publica Solitud?
Al1905.

8- Quants capítols té la novel·la?
18 Capítols.

9- Descriu els personatges de Solitud.
Mila:
Ermitana.
Gaietà: Pastor.
Maties: Marit: representa les forces del mal.
Ànima: Dolent. També de les forces del mal.


10- Que representen cadascun d’ells?
Maties i l’Anima: Són dolents, reporesenten les forces del mal.
Gaietà i la Mila: Són "els bons".

11- Període de temps d’acció de la novel·la.
Entre la primavera i la tardor.

12- Breu argument.
El tema de la novel·la gira al voltant del conflicte interior entre una dona que és troba enmig d'un entorn físic i social difícil. Però ella lluitarà amb totes les seves les forces per supera-lo i finalment rebutjar al matrimoni i acapta la solitud.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Capítol 7: La primavera

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

''Els primers dies de maig foren na meravella;
tota muntanya, embaumada de flaires, resplendent de clarors, plena de cantúries d'aculls, havia perdut son aspecte ferèstec de mil.lenària i semblava retornar a sa jovenesa de muntanya, amb totes les dolçors de verge i totes les alèrgies de promesa''.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.

''Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments''.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

''Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...''

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen? Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió?

...En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatarà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa.

La reacció:

*Després, tot de cop, doblà el cos sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà els genolls espaudicament. Una onada xardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la´invadí, muntant-li els peus al cap, i enrotllant-li l'ànima sobre si mateixa en vertiginós remoixell, li féu quasi bé pedre coneixença.

Els sentiments contradictoris:

Vergonya, felicitat, por i desig.

Com es planteja anar a confesar:

-En Maties havia anat a veure el Senyor Rector i això li fa recordar que feia molt de temps que no es confensava.

-Té un sentiment de culpa per les sensacions que havía sentit abans: desig.

Els dubtes:

Si aquelles impressions que considerava pecat, eren tan dolents per a anar a confesar-seTampoc sap con dir-li al pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

...Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

Em Maties, doncs, no manisfesta cap desig.

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

Maternal: Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyagues traidoretes, modulacions plenes de prometences, abaixaments de parpes torbadors, bleixos continguts...(...) Qui fos com elles!

Veu una mare gata amb els seus fils i li ve el sentit maternal. També té cura d'un anyell i es mostra més carinyosa que mai amb el Baldiret.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

La Mila vol ser mare, pero està del toto segura que amb sel marit es imposible.
És primavera i veu al seu voltant aspectes que li recorden la fertilitat.

dijous, 30 d’octubre del 2008

Capitol 5: Sumant Dies.

1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li concedeix...?

Si li deixa el Baldiret ja que es quedi amb ella a l'ermita.Li diu que si, fins que s'adapti a viure allá.

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou eloqüent d'aquest capítol.

-Que no ho sap Gandul més que gandul. Te duia una bona nova, tindrem un nen-Ah! Deu sap que em pensava.

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Maties. Explica com.

I, diga l'Anima lo que vulga.
No et fa vergonya a tu, un home sa i concret, d'anar captant pel món?
Les males maneres de fer d'en Maties li estàn influin a ell i li porten pel mal camí.

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?

''Saps per què vols captar? Per a entretenir la mandra, per que fins i tot tu mateix té dones pena de jeure tot el dia...''
La Mila s'adona de com es de gandul el seu marit i quines maneres de vida està portant.

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el mal humor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.

La flamada començava de baixa esqueixalant-se ací i allà, i sota d'ella se sentia el xiuxiueig dels cargols que es rostienÉs un fragment una mica fastigós, ja que t'ho imagines amb tanta facilitat que sembla que ho estàs veient.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitat. Assenyala-ho amb exemples.

L'anima una bestia per la seva manera de caminar, de mirar, la de menjar (no utilitza ganivet).
Al final del capítol la Mila el compara amb una gossa.
Relacionen el mal humor i la forma de ser amb un gos, ja que es un home una mica desagradable.

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?

Una fura.

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima.
Indica-ho.


L'Anima caça conills.
Un dia amb la seva escopeta per poc li dona a un pastor ja que el pastor salvava els conills que ell volia caçar.
Els guàrdies li van treure l'escopeta per la va recuperar.

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?

Caça conills i fa coses que de moment no sabem.
Te una vida terbula. es deixa portar per l'anima.
"Solitud", capítol 3, Claror

1 - Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.Crestallera: no apareix en el diccionari general.

Gratalls: Edifici molt alt i que té molts més pisos del que és habitual.
Margina: Acció q
Fullatec: planta.
ue consisteix a deixar de banda una persona o una cosa.
Faunet: Conjunt de les espècies animals d'un país o d'una regió o d'un període.

2 - Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.

Té atre genit que vós l'ermità pensi....ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

3 - El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?

Té atre genit que vós l'ermità pensi....ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

4 - Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.

Quant el Baldiret hi era a la cisterna Ex: la Mila se'l guaitava amb l'ai al cor, tement veure'l caure a la cisterna.
La Mila fa un gran prec. La Mila se'l guaitava enlluernada, tornant a sentir en ses entranyes, l'aleada calda de la febre.
-Miracles, miracles!- deia el pastor....-veian, doncs!
-I abocant-se ella també a la penya i xuclant coratjosament aquell gal pur, que li trencava les dents i li aturava al respir, la dona féu de pensament un gran prec....

5 - Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?

La va atropellar un carro de cavalls.

6 - Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?

Que no fes cas d'aquell home, doncs era la cosa més roïna de la muntanya.

7 - De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.

Ho veia tot d'un color gris, estava molt trista i no volia estar a aquell lloc.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Capítol 1. La pujada.

1- Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.

Collades: Depressió suau del terreny per on es pot passar fàcilment d'un costat a l'altre d'una serralada.

Lluerts: Obertura que es fa al sostre o a la part de dalt de la paret d'un espai soterrani perquè hi entri la llum.

Emfitèutics: no apareix en el diccionari convenciona.

Poulanques: no apareix en el diccionari convencionalTarlà: no apareix en el diccionari convencional.

2-Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.

-ànsia, que em de baixar!
-Deus vos ho poc!
-en fa migranya, això...
-quatre cops de coll i serem a la Fita....

3-Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.

La Mila es posa de malhumor poerque tè calor durant el trajecte.
Exemple: ''entre el solei, la polsaguera i la contrarietat li havia donat un gran malhumor a la dona.''

Al veure els paisatges i la vida que hi ha en un poble que s'anima peo al escultar que li deien ermità s'empipa
Ex: ''En Maties havia tingut raó, era bonica i riallera l'entornada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt de turó...''
La pujada a l'ermita se li fa feixuga i quant arriba nota una sensació que es resumeix en una paraula: solitud.

4-Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.

"L'altre esquena, ampla i tova com un coixí, semblava voler eixir-se del grec negre que l'oprimia, tibant d'aixella amb una amenaça constant d'estripar-se."

Físicament es un home gran, que s'ha engreixat molt d'ençà que es va casar. es molt apatic, molt deixat....

5-Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls.

Tenen una relació di'indiferencia.

-Beneita! Tan és un ofici com un altre.
Ella estava sola mentre parlava amb el Maties.

També la falta de respecte que te en maties quant pujen la muntanya.

6-Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.

Pla: era bonica i riallera l'encontrada de Ridorta, d'aquell poblet amuntegat dalt del turó i voltat per l'anella vistosa d'una faixa de pla. És alegre i viu.
Muntanya: sota seu no es veien més que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i siolencioses que s'afexien, s'aplanaven, es submergien en la quietsa ombrívola del capvespre que, com una boira negre, se les hi entenia al damunt, omortollan-les. És fosca i deserta.

7-Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.

"en forma de un pit de dona..."

8-Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.

Quina solitud!. murmurà, alterada i sentint que el cor devenia, d'inprovís tant o més obac que aquelles pregones.

9-En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?

Primavera per que hi ha un fragment en que narra les carcterístiques d'aquesta época a través de la natura."planes de solde primavera..."

10-La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.

Purgatori: lloc on van les animes mo comnenades a l'infern abans de passar al cel.


11-Què és una ermita i un ermità?

Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.


ermita: capella en despoblatermitana: el qui té cura d'una ermita.

ermità: el qui té cura d'una ermita.


dilluns, 20 d’octubre del 2008

Literatura modernista

1-Fes un esquema sintètic d'aquest article.

El Modernisme es basa en la modernització de Catalunya, europeïtzar la cultura catalana/cosmolita. El que es proposen és superar la Renaixença.Maragall és el pont entre Europa i Catalunya: Goethe Wagner i NietzscheRebuig de la societat industrial (esclavatitza l'home)Dues possibilitats: l'evasió art com a refugi) i l'acció de criticar a la societat directamentRosiñol: activista de festes modernistesModern/romenticisme: imaginació, creativitat, passió, rebel·lió.

2-Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.

Joan Maragall i Gorina va neixer a Barcelona el 10 d'octobre del 1860 i va morir seva ciutata natal, Barcelona, el 20 de septembre de 1911.Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare, era un fabricant tèxtil. I ell estudià dret encara que el seu pare volia que cuidés de la fàbrica, però això no l'impedí ser un gran poeta i periodista.

Joan Maragall és considerat el primer poeta modern. La major part de la poesia modernista és imitadora de models, és un autor que s'emmarca dins del moviment del Modernisme (moviment sociocultural que manifesta el sentiment de crisi del tombant de segle arrenca a la dècada dels 80 amb actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola de la Restauració)A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de modernitat. Això es manifesta en les seves col·laboracions a les revistes capdavanteres del Modernisme - l'Avenç, Catalonia i Luz -, així com al "Diario de Barcelona" i "La veu de Catalunya".

També participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organitza a Sitges i a diverses prestigioses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès del que va arribar a ser president.L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La sardana" guanyant l'Englantina. A "Poesies", que publica l'any següent, s'hi nota el seu vessant decadentista, que també es veu reflexat als poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que més tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de Nietzche.El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Glosa, essent proclamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyar la Flor Natural.


3-Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?

Aquest filòsof es un referent per als intel·lectuals modernistes per que identifiquen la teoría del superhome de Nietzsche amb la suposada superioritat davant la societat de l'artista modernista, en el sentit que l'artista era un revolucionari.

4-Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?

Perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen, com a resposta més usual, el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.

5-Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escritor col·leccionista, periodista i dramaturg catalá. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya.
Malgrat la seva condició d’hereu de l’empresa familiar, Rusiñol, a l’edat de vint-i-vuit anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla de pocs mesos, Maria, va decidir emprendre la vida d’artista per tal de dedicar-se professionalment a allò que fins aleshores havia estat la seva màxima afició: la pintura.
Va marxar a Paris i allà començà a estudiar, poc després va publicar el seu primer llibre Desde el Molino (1894).

6-Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol no va convertir, tanmateix, el seu temple sitgetà en una torre de vori, sinó que hi hi va oficiar, en nom de l’art i de la bellesa, per a un públic cada vegada més extens. A través de les conegudes festes modernistes, destinades, cadascuna d’elles, a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics –la primera, el 1892, es va dedicar a la pintura, la segona, el 1893, al teatre i a la música simbolistes, la tercera, a la literatura, la quarta, el 1897, al teatre líric català i la cinquena, el 1899, novament al teatre.

''Solitud'' de Víctor Català

1- En quin any es va publicar Solitud?
Solitud es va publicar per primera vegada en 46 entregues (a la revista Joventut) del 19 de maig de 1904 al 20 d'abril de 1905.

2-Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?

Per poder publicar, perquè a les dones els hi negaven els mateixos drets que els homes i per esquivar els perjudicis de l’època sobre una dona escriptora.

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?
En que la trama de la seva obra esta ple de conflictes personals que tenen un paralalisme amb la societat de l'artista modernista i la societat d'aquell temps. També es per el seu estil literari.

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?
La seva visió es bastant pesimista.

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?
Jo crec que si, encara que al principi la dona protagonista, es a dir a la Mila sigui una persona que no expressa mai els seus pensaments, mes endavant s'adonara que ho ha de fer.

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
Del seu matrimoni, o mes aviat del que s'ha anat convertit el seu matrimoni.

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?
Tot l'amor que no expressa al seu marit i que el seu marit tampoc es preocupa per demostrar-li, intenta canalitzar-lo en el seu sentiment de maternitati com encara no te fills ho fa amb el Valldiret.

dijous, 16 d’octubre del 2008

El modernisme

1-Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l’estètica modernista en els edificis, en els cartels o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els diversos elements decoratius, en l’escultura, en els vitralls, ect

Construït l’any 1900, el projecte s’atribueix a l’arquitecte Eusebi Bona i Puig.L’any 1912 va ser reformat, considerablement ampliat i es va afegir la monumental porta d’entrada. Edifici de planta baixa i pis, un dels més característics del centre urbà de la població. Presenta una façana molt decorada amb obertures flanquejades per pilastres, d’arc pla a la planta baixa i d’arc escarser al pis. La porta que dona entrada als jardins i a les instal·lacions del balneari, d’arc carpanell rebaixat, està rematat per un frontó i una antefixa. L'interior conserva nombrosos detalls i mobles modernistes.Es de destacar la conservació dels salons i la decoració interior.



Casa unifamiliar de principis del segle XX, atribuïda al mestre d’obres Josep Deulofeu i Floriach, que manifesta signes d’evolució des d’un estil bàsicament eclèctic, cap al modernisme. Alguns elements decoratius de factura neogòtica com els marcs de les obertures i les balustrades del terrat, la presència de símbols com petits escuts amb les quatre barres son els que permeten atribuir un cert caràcter modernista a la construcció. A més de les balustrades, un frontó esglaonat al centre de cada façana corona el conjunt.Es troba en un estat que requereix una restauració.


Edifici d’una sola planta projectat i construït als anys 20 del segle XX, per l’arquitecte Isidre Bosch i Bataller, autor de nombrosos edificis de variada tipologia (Veure Fàbrica Brillas i Pagans a Celrà) d’estètica modernista dintre de l’àmbit gironí.Encara que aquest edifici presenta un aspecte poc adient amb les característiques del modernisme, no es pot deixar passar per alt l’existència d’alguns elements típics d’aquest estil com son per una banda el curiós escut de Catalunya a sobre de l’entrada principal i per una altra l’element commemoratiu en forma de fulla de pergamí esculpit en pedra a l’angle de les dues façanes.Construït inicialment com escola, actualment acull la Biblioteca Municipal de la població i presenta a l’entrada un magnífic quadre de gran format, retrat de Pla i Deniel benefactor de la vila.L’edifici té un exterior recentment restaurat i l'interior adaptat a les seves actuals funcions, però sense un interès arquitectònic especial.
2- En quins período de temps té lloc el Modernisme?
Entre el 1888/1906 al 1926.

3- En quins ámbits de les arts es manisfesta amb més força el Modernisme?
Arts gràfiques, arquitectura, la música, etc.

4- Cita tres tipus d’edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.
Balneari Prats(Caldes de Malavella), La Sagrada familia(Barcelona), La Casa Batlló(Barcelona).


5- Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement?
El sector téxtil.


6- Quines són les principals característiques formals que defineixen l’art modernista?
Gran originalitat, creativitat, formes arrodonides, utilització del color i la llum, etc.


7- Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta’ls.




Café de Mont-Matre

Fet l'any 1890

Tipic café francés de l'época


Defineix perfectament l'amistat que hi exsistia entre Santiago Rosiñol i Ramon Casas.
Es tracta d'un divertiment, d'una broma cómplice en la que Casas s'autorretracta a un exterior, amb capa i barret.