Joan Oliver, La Familia.

És el centre de cultiu on s'inculquen generació després de generació les pautes i normes d'una societat.
La familia normalment consta de 4 o més membres:
La mare, el pare el fill o fills si s'en té més d'un.
Crec que hi ha d'haber una relació de respecte, obediència i bona comunicació, en els bons i en el mals moments de la vida de cadascún dels membres.

Les dates més propícies per dialogar, són el menjar o el sopar, que és gairebé cuan es juntes tots el membres de la familia.
Jo, per exemple, parlo més amb la meva pare que amb el meu pare, perquè crec que si tinccap problema m'entendrá millor.

Crec que els fills són importants en una familia, perqué pot reforçar mes la parella en si.
El nombre ideal de fills en una familia pero la meva opinió, és de un o dos fills.
La seva educació ha de ser lo mes semblant possible, en el cas de tenir més d'un fill, si només s'en té un crec que se lo ha de donar la millo educacio possible dintre i fora de casa.
Tampoc hi ha d'aber-hi distincions si és un nen o una nena, ni responsabilitats diferents.

Es pot parlar de les noves famílies, les parelles de fet, els pares i generalment mares solteres,les parelles d'homosexuals amb o sense fills, que no em sembla gens malament que volguin formar la seva familia. O les monoparentals, si una dona vol ser mare i té parella, está en tot el seu dret de ser-ho.
Casar-se crec que no es gaire important, ami m'agradiaria fer-ho, pero crec que lo més important és viure amb la teva parella, que al cap i a la fi el casament només és un document i res més.
Estic contenta amb la meva familia, ningú tria la familia que li toca, llavors si que canviaria algunes coses però a la meva familia no la canvaria pero cap altre.
Tampoc tinc prohibides cap cosa, el que si hi han es unes normes minimes posades per mi mateixa, per respecte als meus pares.
En un futur em veig posiblement casada, si hi diners hi ha casament, però si vivint amb la meva parella, i cuan hi hagi una mica d'estabilitat llavors entrará en ment el tenir fills, obligacions, etc.

Capítol Final. La devallada

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Es sentia molt sola, però a la vegada té molta rabia, accepta la seva solitud.
S'adona que prefereix la seva soledat amb aixó que li ha pasat, li fes reaccionar davant la situació en que es trovaba.
Amb totes les coses que li havien passat ja va ser el cúmul de tot. Li dóna igual tot i tothom, está cansada de preocupar-se en el demés i callar sempre.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

Hi ha de fixar-se en la Mila en aquella época, perque no estava ben vist una dona que es quedes soltera, té un final emotiu , perqué la Mila consegueix el que es proposa i viu la seva vida lliure.

Capítol 17 Aquella nit

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."

El seu marit no li fa mai cas, i al dir-li això el noi, li fa veure que no está tot perdut.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer l'Ànima vol comprar-la amb diners però la Mila es nega i fuig de l'Ànima i surt correns, llavor la Mila cau i queda inconscient, i l'Ànima la viola en aquell moment.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Es suposa que li roba al pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

Per respecte a la seva que va morir.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

Recorda el que li va dir el pastor sobre que hi havia altres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...

Capítol 11 i 12

1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?

Per a Joan Maragall la poesía s'inspira observant la natura, i relaciona la poesia amb un procés de creació epontani.
Si relacionem la natura amb la poesia, entenem les paraules del pastor.
D'on treia aquelles narracions li preguntàla Mila, ell li va contestar que sempre que observaba la natura sentia una sensació, i es posaba a pensar...
Igual que Joan Maragall, la natura, li inspira poesia.

Víctor Català en vídeo

1-Data i lloc del naixement?
11 de setembre de 1869 a l’escala.

2- A més d’escriure quines altres aficions té?
Pintar, dibuixar i esculpir.

3- En què s’inspira?
S'inspira en les persones i els paisatges de l'Alt Empordà i L'Escala.

4- Per què tria el pseudònim de Víctor Català?
Perque a aquella época no estava ben vist que les dones fosin escriptores, i per això es va agafar un psudònim.

5- En quin any es publica Dramas Rurals?
Al 1902.

6- Característiques de la obra.
Tragedies i personatges conflictius.

7- Any en què es publica Solitud?
Al1905.

8- Quants capítols té la novel·la?
18 Capítols.

9- Descriu els personatges de Solitud.
Mila: Ermitana.
Gaietà: Pastor.
Maties: Marit: representa les forces del mal.
Ànima: Dolent. També de les forces del mal.


10- Que representen cadascun d’ells?
Maties i l’Anima: Són dolents, reporesenten les forces del mal.
Gaietà i la Mila: Són "els bons".

11- Període de temps d’acció de la novel·la.
Entre la primavera i la tardor.

12- Breu argument.
El tema de la novel·la gira al voltant del conflicte interior entre una dona que és troba enmig d'un entorn físic i social difícil. Però ella lluitarà amb totes les seves les forces per supera-lo i finalment rebutjar al matrimoni i acapta la solitud.

Capítol 7: La primavera

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

''Els primers dies de maig foren na meravella;
tota muntanya, embaumada de flaires, resplendent de clarors, plena de cantúries d'aculls, havia perdut son aspecte ferèstec de mil.lenària i semblava retornar a sa jovenesa de muntanya, amb totes les dolçors de verge i totes les alèrgies de promesa''.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.

''Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments''.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

''Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...''

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen? Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió?

...En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatarà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa.

La reacció:

*Després, tot de cop, doblà el cos sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà els genolls espaudicament. Una onada xardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la´invadí, muntant-li els peus al cap, i enrotllant-li l'ànima sobre si mateixa en vertiginós remoixell, li féu quasi bé pedre coneixença.

Els sentiments contradictoris:

Vergonya, felicitat, por i desig.

Com es planteja anar a confesar:

-En Maties havia anat a veure el Senyor Rector i això li fa recordar que feia molt de temps que no es confensava.

-Té un sentiment de culpa per les sensacions que havía sentit abans: desig.

Els dubtes:

Si aquelles impressions que considerava pecat, eren tan dolents per a anar a confesar-seTampoc sap con dir-li al pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

...Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

Em Maties, doncs, no manisfesta cap desig.

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

Maternal: Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyagues traidoretes, modulacions plenes de prometences, abaixaments de parpes torbadors, bleixos continguts...(...) Qui fos com elles!

Veu una mare gata amb els seus fils i li ve el sentit maternal. També té cura d'un anyell i es mostra més carinyosa que mai amb el Baldiret.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

La Mila vol ser mare, pero està del toto segura que amb sel marit es imposible.
És primavera i veu al seu voltant aspectes que li recorden la fertilitat.