''Allò que tal vegada...'' Resum

Allò que tal vegada s’esdevingué és una paròdia bíblica escrita el 1930. L’acció parteix d’un triangle sentimental entre Nara, Caïm i Abel. L’autor, per tant, parteix d’un moment fundacional de la humanitat i, com a conseqüència immediata, la fundació de la primera família. L’aparició de dos humans (Adam i Eva) ha comportat la formació d’aquesta primera organització essencial que és la família (una família entesa a la manera burgesa) i la presència dels tres personatges (Nara, Caïm i Abel) provoca un triangle sentimental, necessàriament incestuós i, com a derivació, l’adulteri. El que planteja Joan Oliver és la metàfora del matrimoni burgès: família, triangle eròtic i adulteri.

Joan oliver ''allo que tal vegada...''

Activitats

1. Cerca a la Viquièdia ( http://ca.wikipedia.org ) "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

Quan i on es va fundar?
Es va fundar a Sabadell, l'any 1917, a l'entorn de l'acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

Amb quins objectius?
Renovar la vida cultural de Catalunya i de la seva ciutat.

Qui formava aquesta colla?
L'impulsor va ser Francesc Trabal, el formaven tambè Joan oliver, Ricard Marlet, Armand Obiols, Antoni Vila Arrufat, Lluís Parcerisa,Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, i altres.

Quines accions van dur a terme?
organitzar nombroses lectures i tertúlies amb la presència d'intel·lectuals com Carles Riba o Josep Carner i publicar un full dominical satiric que es deia La Fulla Salau.

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Biografia Francesc Trabal

Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols(amb la seva parella)

Pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.





2. Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comedia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.



La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes.

Crec que l'obra té un punt de comedia, encara que esta basat en un fragment de la biblia.

3. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Adam i Eva:
Estan resignats al destí que els hi ha tocat.

Adam:
És un home egoista, que s'aprofita de Caim.

Eva:
És una dona treballadora i comprensiva.

Caïm i Abel

Caïm:
És artista, pinta , pero tambè és una persona treballadora, sap raonar.
Trets físics: rude bru i fort.

Abel:
No té imaginació ni voluntat per fer les coses.
Trets fisics: és barbut.

Querub:
És la representació del bé i del mal.
És un del millors amica de Caïm, i el guardà de Déu.

Nara:
És la germana de Caïm i Abel, els dos germans volen quedar-se amb ella.
És presumida i despreucupada.

Jahvé:És el poder suprem que mou els destins, imposa lleis i sobretot mana. Té molt de poder i ira. És un presonatge que encara que no aparegui en escena (només una vegada) sempre està present.

4. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Caïm:Mira el seu futur amb el seu amor i germana Nara.
Té ideees pròpies.
"Caïm: Casa i llit apart (amb solemnitat). Fundarem una família. Tinderm fills. I saps con els educarem? Doncs precisament a l'inrevés de com ens han educat els nostres pares, que són gent sense experiència. Els ensinistrarem perquè puguin ser lliures.
Cal superar els vells mètodes. Pensa que els homes que vindràn darrere nostre hauran d'organitzar-lo tot a partir de zero.
"Abans que Caïm matès al seu germà, tenía com a propòsit les terres, és a dir, té un projecte de vida"Caïm [...]Cal treballar les terres planes. La terra és de qui les treballa, no ho sabies?
Jo ho se massa i les meves suors que em costa! manquen molts de braços a l'agricultura!""Caïm:[...]Davant meu s'obren els camins de la terra. Bastiré la meva cabana sota unes altres estrelles

"Adam:Vol veure el seu futur un altre vegada al Paradís, sense fer res tot el dia, sense tenir vergonya...Ell hi vol tornar i les culpes de l'expulsió se les dóna a EvaAl fragment es veu com Adam està empipat perquè no podrà tornar mai més.
"Adam:Si, oi. Jo, també. Doncs, després de la relliscada de la qual havia estat tret. Recordes? Tal vegada esdevindré sobtadament inert com una bèstia morta i altres m'hauran de sosterar. Però la qüestió és: ¿Tardaré molt en desapareixer? Si això hagués de durar, per exemple, cent o dos-cents anys, ha, ha, ha! fóra tan insuportable, que caldría trobar la manera d'escuçar-lo"Abel:
L'actitud d'Abel davant la vida és la mateixa que Caïm pel que fa al tema. Tots dos colen aparellar-se amb la Nara.
"Abel:La vull conèixer com el pare et va conèixer a tu. Dormiré al mateix jaç, rebrà la meva sang i el seu ventre doanrà fruits..."

5. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:
PlantejamentTot comença en el moment en què Adam i Eva són expulsats del Paradís. Una serp havia fet que mengessin el fruit de l’arbre de la vida i d’aquesta manera van ser sotmesos a càstigs. Uns dels càstigs de Jahvè va ser tenir amb dolor els fills: Caïm, Nara i Abel.

Nus:
La història es desenvolupa en una trama basada en les necessitats que tenen cadascun dels
personatges: Caïm vol burlar la llei de Déu, Eva, en una part, gaudeix del seus fills i de les sensacions noves que experimenta. Querub, àngel i guardià de Déu farà bona relació amb Caïm. Caïm i Abel tindran enveja mútua per Nara, la seva germana. Ella no sap per quin dels dos decidir-se i això provoca uns grans enfrontaments. El retorn al Paradís i l’amor seran un dels temes claus del nus.

Desenllaç:
Finalment la història acaba una mica de forma tràgica encara que Joan Oliver deixa una porta oberta a l’esperança. Adam i Eva es queden sols conreant les terres i tenint més fills. Abel és assassinat per Caïm. Caïm i Nara se’n van a fer una vida sols i lluny d’on havien viscut.

6. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Es converteix en un home treballador, tradicional, i tenir fills.
Vol criar els fills d'igual manera que Adam i Eva.

7. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Crec que si han fet tòpics sexistes, com fer el menjar, netejar, fer les feines de la casa...
I vol donar a entendre de que la dona és dolenta.

9. Feu una valoració final d'Allò que tal vegada s'esdevingué.

Cap personatge crerc que ha de morir, és un final cruel.
Pero així ho diu la biblia.

Joan Oliver

1. Amb quin sobrenom es coneix a Joan Oliver com a autor de poesia?
Se'l coneix també amb el nom de Pere Quart, en poesia.

2. En quin any va nèixer?
Va nèixer l'any 1899.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Joan Oliver pertenyia a una familia burgesia.

4. On va començar a publicar?
Va a començar a publicar al Diari de Sabadell.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Es va tenir que exiliar a Santiago de Xile.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges solen ser estereotips negatius del que l'autor realment vol criticar i també solen ser esquematitzats.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la societat burgesa.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El registre més utilitzat es el llenguatge col.loquial.

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges

Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.

Un àngel és un ésser eteri present en moltes religions, els deures de les quals són assistir i servir a Déu. Actuen típicament com missatgers, segons es creu en les tres principals religions monoteístas.

En la religió, folklore, i mitologia dimoni (o el daemon, el dæmon, o encara el daimon) és l'estat supernatural que s'ha descrit generalment com esperit malévolo. Es representa a un dimoni amb freqüència com força que pugui ser conjurada o ser controlada. El "bon" dimoni en ús recent és en gran parteix un dispositiu literari (i.g., dimoni de Maxwell), encara que les referències als bons dimonis es poden trobar en Hesiodo i Shakespeare. En el llenguatge comú, per a "demonizar" una persona se li diu que és el mal, o és la font de mal.

Adán i Eva , segons les creences jueva, cristiana i musulmana els primers éssers humans (home i dona) que van poblar la Terra. Van Ser fets pel déu únic Yahweh Elohim (Al·là en l'islamisme) en el sisè dia de la creació. Segons la Bíblia i l'Alcorà, Adán va ser creat primer, i Déu, al veure'l solament, va decidir que necessitava una companya que va ser creada partint d'una costella de l'home. Els primers fills de la parella van ser Caín, Abel, i posteriorment Set, a més d'altres fills i filles als quals no se'ls adjudica nom algun.

Caím i Abel, els fills d'Adán, eren molt distints en caràcter. Abel posseïa un esperit de lleialtat cap a Déu; veia justícia i misericòrdia en el tracte del Creador cap a la raça caiguda, i acceptava agraït l'esperança de la redempció. Però Caín abrigava sentiments de rebel·lió i murmurava contra Déu, a causa de la maledicció pronunciada sobre la terra i sobre la raça humana pel pecat d'Adán. Va permetre que la seva ment es canalitzés en la mateixa adreça que els pensaments que van fer caure a Satanàs, qui havia encoratjat el desig d'enaltir-se i lloc en dubte la justícia i autoritat divines.

Joan Oliver, La Familia.

És el centre de cultiu on s'inculquen generació després de generació les pautes i normes d'una societat.
La familia normalment consta de 4 o més membres:
La mare, el pare el fill o fills si s'en té més d'un.
Crec que hi ha d'haber una relació de respecte, obediència i bona comunicació, en els bons i en el mals moments de la vida de cadascún dels membres.

Les dates més propícies per dialogar, són el menjar o el sopar, que és gairebé cuan es juntes tots el membres de la familia.
Jo, per exemple, parlo més amb la meva pare que amb el meu pare, perquè crec que si tinccap problema m'entendrá millor.

Crec que els fills són importants en una familia, perqué pot reforçar mes la parella en si.
El nombre ideal de fills en una familia pero la meva opinió, és de un o dos fills.
La seva educació ha de ser lo mes semblant possible, en el cas de tenir més d'un fill, si només s'en té un crec que se lo ha de donar la millo educacio possible dintre i fora de casa.
Tampoc hi ha d'aber-hi distincions si és un nen o una nena, ni responsabilitats diferents.

Es pot parlar de les noves famílies, les parelles de fet, els pares i generalment mares solteres,les parelles d'homosexuals amb o sense fills, que no em sembla gens malament que volguin formar la seva familia. O les monoparentals, si una dona vol ser mare i té parella, está en tot el seu dret de ser-ho.
Casar-se crec que no es gaire important, ami m'agradiaria fer-ho, pero crec que lo més important és viure amb la teva parella, que al cap i a la fi el casament només és un document i res més.
Estic contenta amb la meva familia, ningú tria la familia que li toca, llavors si que canviaria algunes coses però a la meva familia no la canvaria pero cap altre.
Tampoc tinc prohibides cap cosa, el que si hi han es unes normes minimes posades per mi mateixa, per respecte als meus pares.
En un futur em veig posiblement casada, si hi diners hi ha casament, però si vivint amb la meva parella, i cuan hi hagi una mica d'estabilitat llavors entrará en ment el tenir fills, obligacions, etc.

Capítol Final. La devallada

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.

Es sentia molt sola, però a la vegada té molta rabia, accepta la seva solitud.
S'adona que prefereix la seva soledat amb aixó que li ha pasat, li fes reaccionar davant la situació en que es trovaba.
Amb totes les coses que li havien passat ja va ser el cúmul de tot. Li dóna igual tot i tothom, está cansada de preocupar-se en el demés i callar sempre.

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.

Hi ha de fixar-se en la Mila en aquella época, perque no estava ben vist una dona que es quedes soltera, té un final emotiu , perqué la Mila consegueix el que es proposa i viu la seva vida lliure.

Capítol 17 Aquella nit

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."

El seu marit no li fa mai cas, i al dir-li això el noi, li fa veure que no está tot perdut.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer l'Ànima vol comprar-la amb diners però la Mila es nega i fuig de l'Ànima i surt correns, llavor la Mila cau i queda inconscient, i l'Ànima la viola en aquell moment.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Es suposa que li roba al pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

Per respecte a la seva que va morir.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

Recorda el que li va dir el pastor sobre que hi havia altres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...