dilluns, 10 de novembre de 2008

Capítol 7: La primavera

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.

''Els primers dies de maig foren na meravella;
tota muntanya, embaumada de flaires, resplendent de clarors, plena de cantúries d'aculls, havia perdut son aspecte ferèstec de mil.lenària i semblava retornar a sa jovenesa de muntanya, amb totes les dolçors de verge i totes les alèrgies de promesa''.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.

''Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors malicòmiques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments''.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.

''Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.Arnau: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...''

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen? Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió?

...En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatarà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa.

La reacció:

*Després, tot de cop, doblà el cos sobre les cuixes juntes, amagà la cara i s'abraçà els genolls espaudicament. Una onada xardorosa feta de vergonya, de felicitat, de por i de desig tot alhora, la´invadí, muntant-li els peus al cap, i enrotllant-li l'ànima sobre si mateixa en vertiginós remoixell, li féu quasi bé pedre coneixença.

Els sentiments contradictoris:

Vergonya, felicitat, por i desig.

Com es planteja anar a confesar:

-En Maties havia anat a veure el Senyor Rector i això li fa recordar que feia molt de temps que no es confensava.

-Té un sentiment de culpa per les sensacions que havía sentit abans: desig.

Els dubtes:

Si aquelles impressions que considerava pecat, eren tan dolents per a anar a confesar-seTampoc sap con dir-li al pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?

...Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

Em Maties, doncs, no manisfesta cap desig.

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.

Maternal: Sorpresa i confosa es descobria aires de gata moixa, positures equívoques, manyagues traidoretes, modulacions plenes de prometences, abaixaments de parpes torbadors, bleixos continguts...(...) Qui fos com elles!

Veu una mare gata amb els seus fils i li ve el sentit maternal. També té cura d'un anyell i es mostra més carinyosa que mai amb el Baldiret.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.

La Mila vol ser mare, pero està del toto segura que amb sel marit es imposible.
És primavera i veu al seu voltant aspectes que li recorden la fertilitat.

1 comentari:

salvi ha dit...

Saray,

A la primera pregunta se't demana de quina manera el canvi d'estació es reflecteix en l'aspecte INTERIOR-psicològic-anímic de la Mila i no respons exactament això, sinó que reprodueixes un fragment descriptiu sobre el paisatge res més.

A la tercera pregunta reprodueixes la reacció del pastor, però oblides la de l'Arnau, que també se't demana.

La pregunta 6 no t'acabes d'aclarir i no l'enfoques en el sentit correcte.

La pregunta 7 no està suficientment desenvolupada. Pensa que el tema de la maternitat es considera important en l'obra, per tal com té a veure amb sentiments de frustració i de soledat, etc. El cas és que no comentes les escenes importants, almenys tres!

Això és un 5 molt justet.

Treballa més, ok?

El professor.