dilluns, 24 de novembre de 2008

Capítol 17 Aquella nit

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.

"Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així..."

El seu marit no li fa mai cas, i al dir-li això el noi, li fa veure que no está tot perdut.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.

"vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera"
perquè auqesta descripció de com aconsegueix violar-la i la descripció d'aquest moment és molt esgarrifós tot i que no ho descriu esplicitament.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?

Primer l'Ànima vol comprar-la amb diners però la Mila es nega i fuig de l'Ànima i surt correns, llavor la Mila cau i queda inconscient, i l'Ànima la viola en aquell moment.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?

Es suposa que li roba al pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?

Per respecte a la seva que va morir.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?

"Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible."

Recorda el que li va dir el pastor sobre que hi havia altres vides, vides que eren eternes. Tot el món era ple de visions i espectres que vagen per mar i cel...

1 comentari:

salvi ha dit...

Està bé, ok.

salvi