dilluns, 26 de gener de 2009

Joan oliver ''allo que tal vegada...''

Activitats

1. Cerca a la Viquièdia ( http://ca.wikipedia.org ) "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:

Quan i on es va fundar?
Es va fundar a Sabadell, l'any 1917, a l'entorn de l'acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

Amb quins objectius?
Renovar la vida cultural de Catalunya i de la seva ciutat.

Qui formava aquesta colla?
L'impulsor va ser Francesc Trabal, el formaven tambè Joan oliver, Ricard Marlet, Armand Obiols, Antoni Vila Arrufat, Lluís Parcerisa,Josep M. Trabal i Benessat, Miquel Carreras i Joan Garriga, i altres.

Quines accions van dur a terme?
organitzar nombroses lectures i tertúlies amb la presència d'intel·lectuals com Carles Riba o Josep Carner i publicar un full dominical satiric que es deia La Fulla Salau.

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Biografia Francesc Trabal


Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.



Armand Obiols(amb la seva parella)







Pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.





2. Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comedia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.



La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes.

Crec que l'obra té un punt de comedia, encara que esta basat en un fragment de la biblia.

3. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Adam i Eva:
Estan resignats al destí que els hi ha tocat.

Adam:
És un home egoista, que s'aprofita de Caim.

Eva:
És una dona treballadora i comprensiva.

Caïm i Abel

Caïm:
És artista, pinta , pero tambè és una persona treballadora, sap raonar.
Trets físics: rude bru i fort.

Abel:
No té imaginació ni voluntat per fer les coses.
Trets fisics: és barbut.

Querub:
És la representació del bé i del mal.
És un del millors amica de Caïm, i el guardà de Déu.

Nara:
És la germana de Caïm i Abel, els dos germans volen quedar-se amb ella.
És presumida i despreucupada.

Jahvé:És el poder suprem que mou els destins, imposa lleis i sobretot mana. Té molt de poder i ira. És un presonatge que encara que no aparegui en escena (només una vegada) sempre està present.

4. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Caïm:Mira el seu futur amb el seu amor i germana Nara.
Té ideees pròpies.
"Caïm: Casa i llit apart (amb solemnitat). Fundarem una família. Tinderm fills. I saps con els educarem? Doncs precisament a l'inrevés de com ens han educat els nostres pares, que són gent sense experiència. Els ensinistrarem perquè puguin ser lliures.
Cal superar els vells mètodes. Pensa que els homes que vindràn darrere nostre hauran d'organitzar-lo tot a partir de zero.
"Abans que Caïm matès al seu germà, tenía com a propòsit les terres, és a dir, té un projecte de vida"Caïm [...]Cal treballar les terres planes. La terra és de qui les treballa, no ho sabies?
Jo ho se massa i les meves suors que em costa! manquen molts de braços a l'agricultura!""Caïm:[...]Davant meu s'obren els camins de la terra. Bastiré la meva cabana sota unes altres estrelles

"Adam:Vol veure el seu futur un altre vegada al Paradís, sense fer res tot el dia, sense tenir vergonya...Ell hi vol tornar i les culpes de l'expulsió se les dóna a EvaAl fragment es veu com Adam està empipat perquè no podrà tornar mai més.
"Adam:Si, oi. Jo, també. Doncs, després de la relliscada de la qual havia estat tret. Recordes? Tal vegada esdevindré sobtadament inert com una bèstia morta i altres m'hauran de sosterar. Però la qüestió és: ¿Tardaré molt en desapareixer? Si això hagués de durar, per exemple, cent o dos-cents anys, ha, ha, ha! fóra tan insuportable, que caldría trobar la manera d'escuçar-lo"Abel:
L'actitud d'Abel davant la vida és la mateixa que Caïm pel que fa al tema. Tots dos colen aparellar-se amb la Nara.
"Abel:La vull conèixer com el pare et va conèixer a tu. Dormiré al mateix jaç, rebrà la meva sang i el seu ventre doanrà fruits..."

5. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:
PlantejamentTot comença en el moment en què Adam i Eva són expulsats del Paradís. Una serp havia fet que mengessin el fruit de l’arbre de la vida i d’aquesta manera van ser sotmesos a càstigs. Uns dels càstigs de Jahvè va ser tenir amb dolor els fills: Caïm, Nara i Abel.

Nus:
La història es desenvolupa en una trama basada en les necessitats que tenen cadascun dels
personatges: Caïm vol burlar la llei de Déu, Eva, en una part, gaudeix del seus fills i de les sensacions noves que experimenta. Querub, àngel i guardià de Déu farà bona relació amb Caïm. Caïm i Abel tindran enveja mútua per Nara, la seva germana. Ella no sap per quin dels dos decidir-se i això provoca uns grans enfrontaments. El retorn al Paradís i l’amor seran un dels temes claus del nus.

Desenllaç:
Finalment la història acaba una mica de forma tràgica encara que Joan Oliver deixa una porta oberta a l’esperança. Adam i Eva es queden sols conreant les terres i tenint més fills. Abel és assassinat per Caïm. Caïm i Nara se’n van a fer una vida sols i lluny d’on havien viscut.

6. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Es converteix en un home treballador, tradicional, i tenir fills.
Vol criar els fills d'igual manera que Adam i Eva.

7. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Crec que si han fet tòpics sexistes, com fer el menjar, netejar, fer les feines de la casa...
I vol donar a entendre de que la dona és dolenta.

9. Feu una valoració final d'Allò que tal vegada s'esdevingué.

Cap personatge crerc que ha de morir, és un final cruel.
Pero així ho diu la biblia.

Cap comentari: