dijous, 4 de desembre del 2008

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Els personatges en imatges

Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.

Un àngel és un ésser eteri present en moltes religions, els deures de les quals són assistir i servir a Déu. Actuen típicament com missatgers, segons es creu en les tres principals religions monoteístas.



En la religió, folklore, i mitologia dimoni (o el daemon, el dæmon, o encara el daimon) és l'estat supernatural que s'ha descrit generalment com esperit malévolo. Es representa a un dimoni amb freqüència com força que pugui ser conjurada o ser controlada. El "bon" dimoni en ús recent és en gran parteix un dispositiu literari (i.g., dimoni de Maxwell), encara que les referències als bons dimonis es poden trobar en Hesiodo i Shakespeare. En el llenguatge comú, per a "demonizar" una persona se li diu que és el mal, o és la font de mal.




Adán i Eva , segons les creences jueva, cristiana i musulmana els primers éssers humans (home i dona) que van poblar la Terra. Van Ser fets pel déu únic Yahweh Elohim (Al·là en l'islamisme) en el sisè dia de la creació. Segons la Bíblia i l'Alcorà, Adán va ser creat primer, i Déu, al veure'l solament, va decidir que necessitava una companya que va ser creada partint d'una costella de l'home. Els primers fills de la parella van ser Caín, Abel, i posteriorment Set, a més d'altres fills i filles als quals no se'ls adjudica nom algun.



Caím i Abel, els fills d'Adán, eren molt distints en caràcter. Abel posseïa un esperit de lleialtat cap a Déu; veia justícia i misericòrdia en el tracte del Creador cap a la raça caiguda, i acceptava agraït l'esperança de la redempció. Però Caín abrigava sentiments de rebel·lió i murmurava contra Déu, a causa de la maledicció pronunciada sobre la terra i sobre la raça humana pel pecat d'Adán. Va permetre que la seva ment es canalitzés en la mateixa adreça que els pensaments que van fer caure a Satanàs, qui havia encoratjat el desig d'enaltir-se i lloc en dubte la justícia i autoritat divines.